Edu365: Lectures de batxillerat
Mercè Rodoreda, Mirall trencat
http://www.edu365.cat/batxillerat/lectures/catalana/miralltrencat/index.htm
UOC: Lletra
Mercè Rodoreda
http://lletra.uoc.edu/ca/autor/merce-rodoreda
Mirall trencat
http://lletra.uoc.edu/ca/obra/mirall-trencat
diumenge, 23 de gener del 2011
dimarts, 21 de desembre del 2010
diumenge, 14 de novembre del 2010
PAU 2011: Llengua Catalana
Estructura i criteris de la prova de Llengua Catalana:
http://www.gencat.cat/diue/doc_un/pau_llen1.pdf
http://www.gencat.cat/diue/doc_un/pau_llen1.pdf
Les PAU 2010-2011
Informació sobre les Proves d'accés a la universitat:
http://www.gencat.cat/diue/doc/doc_13368209_1.pdf
http://www.gencat.cat/diue/doc/doc_13368209_1.pdf
dimarts, 26 d’octubre del 2010
"El llenguatge planer". Comprensió i anàlisi
Daniel Cassany, “El llenguatge planer”
COMENTARI
· Comprensió i anàlisi
1. El tema del text és: d) El llenguatge planer: història i característiques.
2. La cita inicial resumeix el principal argument dels defensors del llenguatge planer. La final, en canvi, exemplifica els beneficis econòmics de la utilització del llenguatge planer. Podríem dir que la primera té una funció introductòria, mentre que la darrera té el valor d’una conclusió.
3. Es tracta d’un text explicatiu ja que parla sobre l’origen i la història del moviment del llenguatge planer. No obstant això, incorpora també elements dels textos argumentatius, ja que es fa seus els arguments dels defensors del llenguatge planer.
4. Els dos paràgrafs inicials fan referència a l’origen del moviment del llenguatge planer i a la seva evolució durant els primers anys.
El tercer paràgraf fa referència a la consolidació definitva del moviment.
El quart i el cinquè fan referència a la justificació ètica del moviment en tant que fa possible l’accés a la informació dels ciutadans i fa possible que aquests puguin exercir tant els seus drets com els seus deures.
El sisè, incloent la cita final, fa referència als arguments econòmics que justifiquen l’ús dels llenguatge planer.
5. Frases temàtiques:
1r par.:
“les associacions de consumidors dels EUA van adonar-se que per defensar els seus associats calia comprendre els textos importants que afecten els ciutadans”. (principi del paràgraf)
“Aquestes associacions van començar a exigir que aquesta documentació s’escrigués en un estil planer, assequible per a tothom.” (final)
Constatació de la necessitat que els ciutadans entenguessin els textos importants i que els fossin assequibles.
2n par.:
“L’empenta inicial va quallar en un important moviment de renovació de la redacció en els àmbits públic i laboral, conegut amb el nom de Moviment del llenguatge planer.” (principi)
Creació d’un moviment de defensa del llenguatge planer.
3r par.:
“De llavors ençà, el moviment no ha parat de créixer, sobretot en el món anglosaxó.” (principi)
Consolidació i difusió del moviment, especialment en països anglosaxons.
4t par.:
“Dos aspectes socials força rellevants del moviment són l’ètica i l’economia.” (principi)
Arguments ètics i econòmics donen rellevància al moviment.
5è par.:
“Només les persones que tenen accés a la informació de la comunitat poden participar activament en la vida política, cívica o cultural” (principi)
La participació democràtica en la vida de la comunitat depèn de la facilitat de comunicació entre els ciutadans.
6è par.:
“(…) el llenguatge planer ha demostrat ser rendible econòmicament, perquè estalvia diners i esforços tècnics i humans.” (principi)
El llenguatge planer suposa un estalvi de recursos econòmics i d’esforços humans i tècnics.
6. El Moviment del llenguatge planer apareix a partir de la constatació que molts ciutadans són incapaços d’entendre textos importants que els afecten. A més, el fet de no poder accedir fàcilment a aquests textos fa que defugin l’exercici dels seus drets i deures democràtics.
7. Els dos fets que van donar impuls al moviment van ser:
a) El Citibank de Nova York va reescriure els formularis de préstecs en estil planer. (1975)
b) El govern Carter va ordenar que totes les regulacions més importants es redactessin enun anglès planer i entenedor. (1978)
8. El llenguatge planer es relaciona amb l’ètica perquè millora la possibilitat que els ciutadans tenen d’exercir els seus drets i deures en facilitar-los la comunicació i el coneixement d’aquests.
Quant a la relació amb l’economia, es fonamenta en el fet que el llenguatge planer acaba estalviant esforços tècnics i humans.
9. Adjectius que caracteritzen el llenguatge planer i el llenguatge enrevessat:
Planer Transparent Intel·ligible Assequible Entenedor Rendible | Enrevessat Impenetrable Poc familiar Confús Complicat Estrany |
10. Finalitat: “per defensar els seus associats calia comprendre els textos importants” (l.2)
Causa: “Amb l’expansió progressiva de la burocràcia (…) la vida s’havia omplert d’escrits (…)” (l. 5-6)
Exemplificació: “Heus aquí un exemple curiós” (l. 54)
Suma: “Pensa, per exemple, en les actuals sentències (…) o fins i tot els estatuts”. (l.9)
Distribució:”D’una banda, la comunicació escrita […] D’altra banda, el llenguatge planer” (l.32 i 49)
· Anàlisi lingüística
12. So [s]: comunicació; essencial; oficial; ser
So [z]: frases; impresos; embranzida; resoldre
13. Quotidià: diftong creixent; pou i fou: diftong decreixent;
La resta són hiats -2 vocals en contacte que formen part de diferents síl·labes-, a excepció de “créixer”, on no hi ha contacte vocàlic, atès que la “i” no representa una vocal, sinó que forma dígraf amb “x” (ix) i juntament amb aquesta representa el so consonàntic [ʃ].
14. L’adjectiu d’una sola terminació és fàcil:
Planer, planera, planers, planeres
Fàcil, fàcils
Agraït, agraïda, agraïts, agraïdes
Confús, confusa, confusos, confuses
Curiós, curiosa, curiosos, curioses
15. [Dos aspectes socials força rellevants del moviment] són [l’ètica i l’economia].
SN Sadj(CN) Sadj (CN) Sprep(CN) V SN SN
SN (atribut) SN (subjecte)
Predicat Nominal
16. Rendible; legislació; planer
dimecres, 13 d’octubre del 2010
dimarts, 12 d’octubre del 2010
Subscriure's a:
Missatges (Atom)